Vés al contingut

Pàgina:Jo! Memòries d'un metge filòsof (1925).pdf/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
20
prudenci bertrana

sort us ajuda. Tot consisteix de bell antuvi en ensopegar casos aparatosos i en esvair l'alarma amb enginyoses sàtires a la pusil·lanimitat de la víctima. Però Déu us guardi també que un mort sigui el primer client que us toqui visitar.

Jo vaig ensopegar casos lleus, però va mancar-me l'aplom de formular el pronòstic amb veu d'oracle, deixant entendre, no obstant, que existia un perill remot de complicacions terribles.

No, mai seria possible que jo pogués avenir-me a les manyes de faranduler ni als procediments comercials.

Un doctor fent bufonades davant d'una criatura indigestada, em semblava la més alta expressió de la imbecilitat; visitant diàriament, per fórmula, un malalt incurable i cobrant les visites a preu d'eminència, el lladregot més refinat dels que pugen pels pisos.

Amb tot, jo vivia exclusivament d'un malalt incurable i de les indigestions dels infants. I per arribar a una tal ridiculesa havia trossejat tants cadàvers, fullejat tants volums, estudiat tantes llengües i gastat una pensió en viatges i matrícules a l'estranger?

A dir veritat, cada dia em repugnava més l'ofici de metge.

Sentia la meva ànima lluminosa, el meu seny torturat per grandioses gestacions, m'auriolava sempre la puresa heroica del meu pensament dirigit a les altures, i així, en aquest estat de gràcia, jo tenia que anar inspeccionant llengües brutes i palpant ventres, parlant de dejeccions, i combatent absurds culinaris?