Ara ja em coneixeu. Jo he fet els possibles per fer-me conèixer. Puc començar les meves confessions. Els que creuran, però, que vaig a referir-me a coses enlairades, a la meva actuació com a constructor espiritual, a les meves descobertes científiques, a la història, en fi, de la meva raó en contacte amb el món psíquic, van molt errats. Poden deixar-me; encara hi són a temps.
De la meva vida ideològica en parlarà la meva obra; de la meva vida natural sóc jo mateix l'únic que puc parlar-ne. No tots els meus actes tenen una explicació prou clara, atenent-se a les lleis socials d'ús corrent. Les causes que els determinaren poden escapar, àdhuc a la sagacitat dels meus amics íntims, i corro el risc de veure'm jutjat com un absurde humà, a la faisó d'un protagonista desconcertant: tràgic com un personatge rocambolesc i a l'ensems idiòtic com un heroi de Boccaci.
Crec, demés, que hi ha vides que són un exem-