nom de personatges metafísics i d'abstraccions convencionals, que moltes vegades venien a ésser els arcabots dels ajuntaments prosaics, interessats i passatgers.
—Danielito, hijo mio, no seas asaúra.
Cada jorn era més freqüent i enèrgica aquesta interrumpció que amagava, en sa blana falaguera apariència de seny familiar, el tossut egoisme de la dona.
No semblava ja una auxiliar d'escola racional, una heroïna de l'acràcia teòrica i de l'amor lliure pràctic, sinó la filla d'un burgès missaire, enganyada per un estudiant. I, en efecte, revivia en ella l'antiga col·legiala inoculada del sant temor a Déu.
Es hora de fer-vos avinent que son pare era un notable professor de matemàtiques i que ella havia rebut una educació com cal, en un col·legi de moda, regentat per monges.
Cresqué entre afalacs i benestar, en companyia dels seus germans, essent la preferida dels pares. Cal afegir que en previsió de contingències i retops de la sort vel·leïtosa, provaren de donar-li una carrera. Començà el batxillerat i el seguí amb lluïment, deixant-lo en veure's assetjada sens repòs per estudiants i catedràtics. El seu temperament de foc—jo millor que ningú l'he de reconèixer—resistí fins els vint-i-dos anys. Després el romanticisme sotscavà totes les resistències. Enamorada d'un comissionista català, fugí de la casa paterna, venint a Barcelona, on en mig d'una tragèdia sense nom, refusada per la família, famèlica i esquarterada moralment, es passà mestressa i prengué lloc en una institució de caràcter àcrata.