Vés al contingut

Pàgina:Jo! Memòries d'un metge filòsof (1925).pdf/38

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
38
prudenci bertrana

mirava com un enze, escoltava com un sord, i, quan el funcionari eclesiàstic podia prescindir de mi, pessigollejava el clatellet de la meva filla.

Eixírem. Abans, en la sagrada penombra, en un moviment de gratitud sentimental, la Mercè encastà els seus llavis de ventosa sobre els meus.

Ja al carrer, jo vaig posar-me la nena a coll-i-bé i vaig comprar-li taronges i cacauets.