Vés al contingut

Pàgina:Jo! Memòries d'un metge filòsof (1925).pdf/51

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
51
jo! memories d'un metge filosof

petita sala de l'Hospici Provincial, i allí, ara l'un, ara l'altre, no deixaven mai de fer-hi acte de presència.

Amb parsimònia se sentaven en els bancs del públic com a possibles i fidels testimonis del que pogués passar. Convençuts de la meva superioritat, desitjaven ésser-me útils: obraven a la manera d'una saludable advertència pel Tribunal, fent-li entendre, tàcitament, que no era possible la injustícia, car ells tenien ulls, orelles i llengua.

Jo em sentia protegit i el públic, dia per dia, s'assabentava, per ells, dels meus èxits parcials.

També molt sovint venia a escoltar els nostres exàmens algun dels esmentats col·legues de la població, aprofitant estones de lleure, entre visita i visita.

Resultava evident, per tant, que la meva personalitat interrompia la somnolència característica d'aquesta mena d'actes, i que existia una atenció i un interès desavesats.

Tot conspirava a favor meu. Adhuc la brama que alguns personatges de la Diputació tramaven una intriga contra meu, va servir-me per reclutar nous adeptes.

Molts ciutadans il·lustres sol·licitaren de fer la meva coneixença, i els que eren d'idees avançades es posaven incondicionalment a la meva disposició.

Als intel·lectuals amics, més i més fervents, i als metges que ja començaven de donar-me bel·ligerància, s'hi juntà un bloc heterogeni de polítics extremistes i, tots junts, escamparen el vesper,