Resta explicat l'ambient tràgic que voltava la nostra demora i els averanys de lluites innobles que amenaçaven la nostra pau.
Decididament jo era un home d'aquells predestinats a sembrar la guerra a tot arreu i a destruir la meva pròpia benaurança.
Tan sols hagués posseït la gens complicada diplomàcia de la meva muller, jo hauria estat un príncep en aquells redós dels alienats. Qui no em feia evolucionar? Qui no em feia retractar-me de passades entremaliadures; qui no em feia conviure i associar-me amb els negociantets de la Diputació; qui m'obligava a prendre la llança i embraçar l'escut per a topar amb traginers i malandrins i ésser escarnit i trompejat? Era molt gran, molt ferma la meva convicció d'obtenir una millora en l'existència dels malaurats reclosos? Sentia una pietat molt intensa per ells? M'era plaent de sacrificar-m'hi? L'amor al bé i a la justícia era el mòbil principal de la meva conducta? I la satisfacció interior, l'únic premi desitjat?
Confesso que, quan tot sol, en certs instants de