Vés al contingut

Pàgina:Jo! Memòries d'un metge filòsof (1925).pdf/95

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
95
jo! memories d'un metge filosof

sa, però no volia ferme'n solidari i romania en el meu despatx.

Endevinava l'escena, però; els veia atansar-se a l'espona del monument; ella aixecava el cobrellit de satí groc, signava els quatre peus tornejats, després els relleus de la barana, després—deixant caure el cobrellit—l'escultòrica complicació de la capçalera; de seguida, ponderant la flonjor dels matalassos, els hi feia palpar i, per a convèncer-los del tot, s'hi llençava de flanc. I mig ajeguda, recolzada en el coixí, esperava un mot de lloança o un gest de conformitat al seu entusiasme. Ah! pobres amics meus! Com em divertia imaginant-me'ls retorcent-se i consumint-se poc a poc amb el penible esforç d'un paper a frec d'una brasa!

Altrament no era pas sola la meva dona que feia coses de poll ressuscitat; jo mateix, en ocasions, tenia el do de la impertinència. Es clar que la meva fatxenda prenia altres formes i escollia altres medis. Jo astorava els visitants amb dos enormes cervells d'imbècil submergits en alcohol, dintre uns pots de cristall.

Adornaven el meu despatx damunt la lleixa de l'escó de noguera, i gallejava fastigosament, explicant com els havia fet saltar del crani en una nit de llamps i trons, en la solitud del dipòsit de cadàvers, proveït en abundància per la feliç intervenció d'una endèmia tífica.

La pruïja d'escruixir, de causar ois i de contorbar amb bromes horripilants les ànimes delicades, es desenrotllava en mi d'una faisó alarmant.

Els nostres visitants, amb preferència les dames i damisel·les, eren convidats a una degusta-