Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/106

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Y la dama, ab trist accent,
li respon: «¡Dèu mèu! ¡cuán prompte
matará eixa flama ardent
mon altiu germá, lo compte,
que arriba vuy ab sa gent!»
 —«¿Qué me importa sa alta esfera,
ni sòn profundo rencòr?
¡Poch sab que En Ponts de Cervera,
lo que per sa sanch no espera,
ho obtindrá per sòn amor!
 En lo mòn no hi ha qui alcanse
á fer trossos la cadena
quen's lliga als dos...»—«Ni qui amanse
la cólera que per pena
á eterna distancia n's llanse.
 Tremolant mon cor está!»
—¿Tems acás...?»—«Que me sepulte
en tétrich convent demá.»
—¡Ay! no cregas que te abulte
lo temor tal risch cercá.
 ¡Gran poder tè l' compte invicte!»
—«¿Cap recurs no hi ha que puga
lliurarnos de tal conflicte?»
—«Sí per cent: un nou delicte.»
—«¿Un nou delicte?»—«La fuga.»
 —«¡La fuga! ¡Dèu mèu! ¡qué horror!
¿Qués' diria de Mahalta