Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/114

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 114 —

 Mès nol' véu, que sa modestia
es immensa, com immens
es sòn coratje, que ho vens
tot, excepte la molestia
que li causa tot encens.
 Frisantse, á manar no tarda
que vajen ab pressa gran
dos ballesters de sa guarda
en busca del nou Roldan,
que de la cort se resguarda.
 Registrant lo campament,
lo troban dins de una tenda,
y li expressan al moment
lo desitj que l' compte sént;
y éll pren la més curta senda.
 Majestat de il-lustre esfera
dòna á sa arrogant figura
sa riquíssima armadura,
y per entre la visera
sa encesa vista fulgura.
 Embrassa un escut brunyit,
que presenta una divisa
de ben poch obscur sentit,
puig porta al voltant escrit,
¿Quí vens al Amor, que etxisa?
 Al véurer al compte, s' para;
y èst, embadalit, lo mira