Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/122

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


se para, y esclama ab ràbia,
fent sonar los esperons:
—Axí aniré jo á Burdeus
com tu ets cavaller falló,
rey en Carles; males manyes
no poden tant en est cor,
que á mon sagrament jo falte
per temor de ta traició.
Qui t' ha batut en Sicilia,
llenssante de son bell sol,
bè't pot llenssar de la terra
bras á bras, é cos á cos;
pus quí sab venjar agravis
sab humiliar als fallons,
é si tu ets serp verinosa
jo sò En Pere de Aragó.
 Diu, y al punt mana que busquen
á un mercader que ha per nom
Domingo de la Figuera,
y que l'hi porten ben prompt'.
Com lo tè dius de la cambra
diul'hi'l rey lo que oyreu tots:
—Mester vos es que sapiats
que 'us he cridat, honrat hom',
per lo mes lleyal é savi
de los qu'en mon regne son,
é axí com m' ets de servir,