cent trobadors me cridan al combat,
lo teu favor imploro;
si guanyo l' englatina
brillará ab los tresors de Montserrat.
No serán, no, mas trobas
per ma cara nineta,
ni ja alelant per ella cantaré;
ni encés ab sas miradas
de ternura ¡pobreta!
defallit á sos peus sospiraré.
Per tu serán, oh Verge,
las coplas amorosas;
per tu, mare, serán mos lays, d'amor,
las amargas congoixas,
y las queixas melosas,
mas ansias y desitgs, mos sòmnis d'or.
Pus ets ma fortalesa,
oh celestial María,
no 'm deixes en l'arena, no, tot sol;
recordat qu' en tos brassos
vegí la llum del dia;
recordat que vetllares mon bressol.
Un esguard.... una espurna....
un raig de ta hermosura...!
aixeca de ton front lo nevat vel:
ah! ma llengua abrasada
empapa ab ta ternura,
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/160
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 160 —
