Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/173

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
LAS FLORS SÓN LA POESÍA DE LA CREACIÓ.

FIAT.


soneto.

 Pel' vuit espay, hont la foscor impera,
de cop un Fiat del Etern ressona,
y fa brotar la llum, no bè tatxona
de globos resplandents la immensa esfera.
 Sas órbitas descriu, sos pols acera:
los mars en grans abismes empresona;
la terra engloba, y vegetals li dòna,
y aixams de castas de vivents genera.
 Al véurer Dèu format en temps brevíssim
tal cúmul de portents, en que s' retratan
sa omnipotencia y sòn saber altíssim,
 de goig sos fúlgits llabis se dilatan,
criant lo amor ab un sonrís dolsíssim,
y á tal sonrís las bellas flors esclatan.