Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/180

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Clemencia Isaura, ab enérgica valentía lo desembarch dels almugavérs en Orient, ab mistica unció lo amor á Dèu, ab dolsa inspiració un himne á la Verge, ab melancólica ternura lo despertar de la naturalesa y ab bon estro y bella imatge la creació de las flors. Nó, no es morta eixa poesía, com may arriva á morir per l' home la llengua de sos pares, car sempre será per ell la més santa llengua aquella en que primer ha aprés á sil-labejar lo nom de sa mare y á benehir á Dèu.
 Jóves trovadors, fills amanyagats de la gloria, al abandonar sos puestos los mantenedors, vos donan fraternalment sòn bes d' amor, y orgullosos per haver inaugurat una justa que promet per lo succesiu tresors de gloria literaria al pais, vos entregan intacta y pura sa bandera, de la que no han fet sino tráurer lo pòls que la endolava, y com á lema sagrat y á crit de guerra en literarias justas, vos recomanan la divisa de Patria, fé y amor.
 Tambè un dia lo rey En Alfons, al enviar á son fill á la conquista de Cerdenya, li entregá lo pendó que devia portarlo á la victoria, diguentli las següents paraulas, que nos han trasmest las crónicas.
 —Fill, jous dono la bandera nostra antiga del Principat de Catalunya, la cual ha un singular privilegi, que es ops que guardets bé, lo cual privilegi no es res falsificat, ni improvat, ans es pur è net è sens' falsía è mácula alguna, è bollat ab bolla d' or, y es aquest, sò es: que null temps en camps hon la nostra bandera real sia estada, ja may no fou vensuda, ni desvaretada, è asò per gracia de nostre Senyor è per la gran feeltat è naturalesa de nostres sotmesos.