Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/43

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


nicipalitat devant la estatua de marbre de la generosa dama, coronada y guarnida de flors, que se conserva en la casa consistorial, essent encare, en cert modo, aquella muda imatge la reina de la festa.
 Tal es la historia resumida dels jochs florals de Tolosa, comprenent fins á temps posteriors á la dinastía real aragonesa que los adoptá. Pera véurer com aixó fou, tornem are á nostre héroe, y descubrim lo camí per ahont li vingueren sas aspiracions.

 De poch hauria servit al rey Don Joan lo recort literari que, com un llegat, li venia de sos antecessors, si no hagues aprofitat, al posar lo peu en son trono y al proclamar la pau, la inspiració, filla de aquell mateix recort, pera fer un bè als ingenis de sa patria. Nèt era Don Joan de aquell Bereguer III de Barcelona, lo cual, al passar á Provensa, cultivá de tal manera lo idioma natiu, que, ab sos adornos, guanyá en forsa y elegancia lo provensal, essent despues lo conjunt de un y altre la llengua estimada que animá als trobadors, en termes que, pera esserho, fins la volgueren apéndrer los ingenis de altres paissos no provensals ni catalans. Nèt era tambe Don Joan de aquell Pere I que morí gloriosament en la batalla de Muret, en la mateixa batalla ahont formavan com á soldats de las rengleras que alentava lo de Aragó, tots los que eran coneguts com á trobadors, quedant, per consegüent, perdut son nom desde llavors, pus seguiren la mateixa sort que lo rey, y fou en endevant lo nom de trobador com un mal nom pera los que, vencedors, defensavan lo partit contrari. Es á dir, que en sa sanch podia descubrir lo rey Don Joan,