com si diguessem, lo principi y lo fi dels trobadors, y enveja li habia de fer véurer també que, vehí á sas fronteras, se cultivava una institució pera alentar als ingenis, pera ferlos tal volta de millor condició que los trobadors antichs, y, fins era un rey de son mateix nom, Joan lo bo de Fransa, lo qui autorisava als fundadors y los protegia ab llarchs privilegis y ab abundants rentas.
Aquí fou lo primer y mès positiu orígen de la institució que avuy renaix en esta casa y baix la protecció del Excel-lentíssim Ajuntament. No bè brilla tal raig de llum en la ment de Don Joan, crida á sí á un ciutadá y á un caballer de Barcelona, á Lluís de Aversó y á Jaume March, (á quí diu molt pèrits en la Ciencia Gaya,) y, entregantlos un privilegi firmat de sa má en Valencia, lo dia 20 de febrer de 1393, los encarrega, com ho consigna en lo mateix escrit, la promossió de tot cuant sia necessari pera fundar en Barcelona un colegi ó consistori igual al que Tolosa, Paris y altres ciutats tenian, los faculta pera fer reglament y sello, los crea mestres y defensors, ab plena facultat de celebrar la festa necessaria y de judicar las poesías que se presentassen, los senyala rentas pera la compra de las joyas ó premis, y, per fí, deixa á sa má arreglarho tot com en las altres ciutats se feia.
Lo temps avaro no 'ns ha deixat bèn marcada la fisonomia de nostre primitiu Consistori, pus no se sab de fixo sa organisació, ni quins foren los poetas premiats y llurs composicions, mès, en cambi, conservem datos originals que proban sa duració, la protecció que li donaren los monarcas, y la millora que experimentá precisament en lo temps en que anavan creixent las causas que contribuiren á sa extinció. Lo rey Don Martí, germá de Don Joan y últim de la línea
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/44
Aquesta pàgina ha estat validada.
