Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


formada, per imprescindible necessitat, la fisonomia de la nacionalitat catalana, en vá se pot buscar la protecció dels generosos consellers, tan amants de la pau y de la lley con fomentadors de las arts y de las lletras. Abandonat lo llenguatje natiu, que las passadas corporacions políticas habian conservat com oficial de sa terra; posada la ensenyansa en camp árid; axiquit lo esperit; olvidat lo estudi y fins lo recort de la historia propia ¿quin habia de ésser lo resultat pera nostras lletras y pera aquell mateix llenguatje, si los ingenis estavan adormits, y lo únich palench ahont abans se esforsavan estava tancat y sens mestres de camp que lo guardassen?
 Eixa sola reflexió bastará para regoneixer la oportunitat de que, en lo nou temps en que felisment nos trobam, se tornás á obrir, cuant no fos per la rahó explicada en un principi de que tot lo bo tè dret á renaixer, pera vindicar, al menys, á la mateixa llengua catalana de la prostergació en que caigué, no obstant de ésser una gran llengua literaria, de haber tingut una gran época de domini, y la que, diplomaticament conta ab mès datos en Espanya pera acreditar sa antiga importancia; ó sino—pera vindicarla també de la profanació comesa en ella per ingenis vulgars é imprudents, que, sens aténdrer á las consideracions anteditas, cregueren que sols devia aprofitarse pera usos baixos, pera composicions tal vegada fins ofensivas á la moral, y mès dignas de juglars que de poetas.
 Are, donchs, que nos alenta una nova civilisació; que lo esperit vola libre; que lo desitj de apendrer renaix per tot, y que se busca lo que val en cualsevol part que sia; mès clar: are que va domi-