Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/50

una vida continuada en los segles mès favorables, no tenia necessitat de un medi que pera ell fora secundari; al revés del Parnás catalá, que, si bè comensa á verdejar, es despres de una gran sequía, y necessita cultivadors que esclusivament á ell se dediquen. Tant com nos sobran los poetas com espanyols, com catalans nos faltan, y axí, los jochs florals de Barcelona, en lo antich centre de la llengua catalana, del idioma nacional de la antiga Corona de Aragó, ó havian de ésser catalans, ó no ferse.
 Per eixa rahó, donchs, se ha procurat conservar en lo actual certs ressabis possibles de lo antich; per aixó lo Excel-lentíssim Ajuntament ha confirmat als mantenedors, ha pres la institució baix son amparo, donant fortas probas de sa generositat y de son esperit protector; per aixó se ha posat á la vista la imatje del rey D. Joan, á qui, sens dubte, se pót dedicar un recort de agrahiment, mès elevat tal volta que lo que se dedica en Fransa á Clemencia Isaura; per aixó se han adoptat las flors antigas, y per aixó, finalment, descubrintse la sana y patriotica intenció del Consistori, se han afanyat los poetas de nostras comarcas en remétrer llurs inspiracions, á pesar del poch temps que sels ha donat, y á pesar del mal giro que, tal volta, se haja pretés donar á nostras intencions purament literarias per alguna ánima petita.
 Basta dir, ab tal motiu, que, en tan curt termini, son 38 los plechs de composicions que se han presentat. La mateixa afluencia ha sigut causa del dubte, al voler atribuir los mantenedors los tres únics premis que tenian anunciats, pus havian de quedar sense recompensa moltas composicions, que, si bè no tenian lo merit mès absolut, eran, ab tot, molt dignas y notables. Axí es que ha re-