Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/57

tisar la esperansa que sos esforsos simbolisan, y confiar en lo molt que lo país pót donar de sí. Qui sab? pót ésser que, proseguint ab constancia en lo cultiu de nostre idioma y de nostra poesía, surti algun dia una especialitat, un Jasmin ó un Mistral catalá, á qui la Espanya entera se alegre de coneíxer, com se ha alegrat de tenir un Alí-Bey, un Capmany, un Bálmes, fills tots de nostras comarcas y coneguts per sa sabiduría en tot lo mon. Ditxós fòra lo dia en que lo Consistori lo pogués coronar, y en que lo Excel-lentíssim Ajuntament se pogués gosar en tal triumfo; en que sa veu, ferint mès que los oidos los cors dels presents, se dilatás per lo ámbit de aqueixa histórica sala, de aquest lloch august, per lo espay del cual, á manera de sagrats perfums, han volat tants admirables recorts, tantas veus enérgicas, tants juraments y tants suspirs de nostros gloriosos antepassats. Veníu, donchs, animats descendents dels Jordis, Rocabertis, Fontanellas y Serafins, veníu á ésser saludats, mès que com á trobadors, y que com á paladins de jochs florals, com á poetas, com á destells reflectits de la corona de Ausias March. Veníu á obrir la porta del passat, á plantar la bandera de nostra esperansa pera lo temps futur. Vosaltres sòu la espiga sahonada que compensa los afanys del llaurador, y proporciona sembradura pera lo any següent. Vína, donchs, bona llavor: la terra está llaurada y ja te espera: vina á fecundarla; y si la constancia pót ésser ton cultiu, tingám constancia, cultivémla tots, y ja veuréu com, en son temps y en son dia, donará rich fruit!

 He dit.