Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/64

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 64 —

y li posá lo Garona
per sòn mirall á las plantas:
no mólt distant de Tolosa,
y al bell peu de una montanya,
hi havia un castell famós
per lo que d' ell se contava.
 Eran negras sas parets
com un cor sense esperansa,
y, segons dir de la gent
de tota aquella comarca,
la mitja nit al sonar
s' hi passejavan fantasmas.
 Qu' eran los mals esperits
la gent tota murmurava,
y al passar per devant d' ell,
tancant los ulls se senyavan.
 Se alsava així trist y sol,
resguardat per las montanyas,
rodejat de romagueras
qu' entre las rocas brotavan.
 Pót ser perqué no fugís
en alas de algun fantasma,
las euras que allí creixian
fortament lo apresonavan.
 Com petxina qu' en sòn seno
una hermosa perla guarda,
de una donzella 'l castell