Aquesta pàgina ha estat validada.
— 72 —
¡Qué dolsos son aquells dias,
dias de puríssim goig,
cuant com en són niu lo aucell
canta lo amor en lo cor!
Cada tarde, en lo jardí,
de la cascada al soroll
y de las fullas dels árbres
al balancejament dòls,
Clemencia Isaura escoltava
un nou cant del trovador,
y cada tarde Raul,
com premi de sa cansó,
veya cáurer á sos peus
una deliciosa flor.
La violeta, la englantina
y lo gessamí olorós
foren de aquells cors amants
los sols missatgers de amor.
Se amavan sense parlarse,
y se veyan, mes tantsols
á través la cerca viva
que tenia 'l jardí entorn.
May Raul saltá la valla
que se aixecava entre ells dos:
no ho impedia la cerca,
ho impedia son honor.
Eran felissos amants,
