Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/89

 joyós lo sol de pátria à trepitjar,
 lo Monarca, sòn pare, á qui ell amava,
 cadenas vils, cruel! feya forjar.

Y'l pobre mártir duya sas cadenas,
 la ma besant del tigre, del traidor,
 com la lleona esclava en las arenas
 humil llepa la ma del domador.

Tu 'l vegéres, Morella; tas murallas
 avergonyidas l' ouhen suspirar:
 de la impía madrastra las riallas
 espantada volgueras apagar.

Ja s' avansa Vesac; la ma homicida
 veneno impur amaga cautelós;
 lo veneno del pare; parricida!......
 Sanch de hiena tant sols bull en ton cos.

Y tú Morella, obrintne tas entranyas,
 no trencáres sota ells ton pedestal?
 No llansáres al aire tas montanyas,
 per esborrar del crímen la senyal?

Pobre Carlos! apenas Barcelona
 joyosa 't veya llibre en sòn palau,