Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/96

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Filla ingrata, los brassos de la mare,
 que se mirava en ella, deixá un jorn:
 mes ¡ay! á Roma en los perills tornava,
 de genolls implorántne lo perdó.


 ____


 La mar borra sas platjas, los regnes llurs fronteras;
trasplanta en monts la arena lo Simoun cremánt
poch duran dels cometas las roijas cabelleras,
llú la veritat sola, per tota eternitat.


 ____


 Prop de la platja, hont Tiro repartia
 sas púrpuras als reys, y dalt de un mont,
 los habitants de la comarca alsavan
 en un temple pregarias al Senyor.
 Dret á son trono la oració volava
 com los perfums de las primeras flors.
 Ell sa mirada, en lo infinit perduda
 gira.... y retruny de una campana 'l só.
 Al véurer las riberas aclaridas
 pèl llam, en nit de tempestat y trons,
 lo mariner no gosa com gosaren
 de aquella gent á tal senyal los cors.
 Com inspirats fora del temple surten