Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1868.djvu/113

Don Guillem, lo seu germá,
morí, y va cridant ¡venjança!
De l'església tots ne surten;
nafrats y morts hi romanen
rodejats d'una ombra espessa,
de silenci y freda calma,
ajaguts demunt les tombes
ahont sos majors descansan.
En Pere de Sant-Joan
degollat la vida acaba;
allá'n Francesch d'Armadáns
jau sense un bras y ab cinch nafres,
en Guillem de Puigdorfila
ne te la testa xapada;
al noble Miquel Burgués
la sanch li brolla á glopades.
Corre la sanch pel trespól;
res s'ou: finí la ventada.
Los ¡ays! dels agonitzants
solzament se sentan ara:
la remor de les escletxes
de les lloses mitx badades
que brufan xuclant la sanch
que'l trespol del temple banya
y'ls gemechs de Don Guillem
que 'nterra ajagut d'espatlles
sus la tomba de sos avis
groch, ulls cluchs, mitx mort badalla.