Aquesta pàgina ha estat revisada.
Don Joan y Don Ramon
corrian un devant l'altre:
Don Ramon cau de la sella,
Don Joan se n'allunyava:
Don Ramon camina á peu
cox lo cavall no'1 dexava.
Tot guaytant per la finestra
ja'l veu que se'n vé sa mare,
contenta pera abrassarlo
los esglahons ja devalla
al veure'l de mes aprop
á entristirse comensava,
ja plorant va collint herbes
per curar las seues nafres.
—Que teniu mon fill Ramon?
La color teniu mudada!
—Reseu per mi, mare meua,
voldreu curarme debades!
—Qui'us ha nafrat lo meu fill,
en mort y vida malhaja!
—Ma mare les flastomies
les portes del cel ne tancan.
Nou nafres porta'l cavall
y vint jo que'l cavalcava:
lo cavall morirá anit,
jo no veuré'l trench de l'auba:
