Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1870.djvu/166

Peusetius l'un davant l'altre
mans creuades y cap baix
s'estan hores y mes hores
sentintse desesperar.
Entra un home á la botiga
y diu —Bon dia y bon any.
—¿Qué voleu? los dos responen,
lo bon home, que cercau?
—Qui's en Colom barretér
dels dos que tench al davant?
—Jo so'l mestre, ¿qué'us fa falta?
—Mestre, ab vos he de parlar.
—Podeu parlar alt, qu'est home
es en Francesch, mon germá.
—Fort parlaré, que sentirho
pot qui sia agermanat.
De l'alta Torre de l'Ángel
so escarcellér fa vint anys.
—Vos! ¡oh Deu! Parlau de pressa!
¿Qué fa'l pres nostre germà?
—Si l'alta Torre voltada
no 'stigués de bons soldats,
si de guaytes sempre alerta
no 'stás plena com está,
ja en Crespí escapat hauria,
jo ja l'hauria amollat,
que avorresch també los nobles
y estim molt los menestrals.
Demà deu morir en públich
en afrontós cadafal.
«—Ves, m'ha dit, cerca'ls Coloms,
digals que'm matan demá:
que'l morir no'm dona pena
puix la causa es noble y gran;
que cent vides donaria