Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/122

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Carme

   Com tu! No més com tu! Que sigui home i que no'm dongui temps de pensar.

L'heroe

   Ho dius de serio?

Carme

   Ai si ho dic! Per la salut de la meva ànima! No sé què m'has donat; però no sé fer més que lo que'm diguis. Ja molt abans de coneixe-t, quan sentia parlar de tu, em deia: «Aquest es l'home que estimaria!» Quan me varen dir que venies, me semblava que venies cap a mi, que era jo que't feia arribar. Quan vas entrar, me va agafar fred. No'm vas veure; però jo prou que't vaig veure! I no't vaig apartar la vista, i ja mai més l'he apartada. Semblava que'l cap me rodés; voltava... voltava i queia, però sempre queia cap a tu!

L'heroe

   Aixís m'agraden les dònes: cegues pel que les estima!