Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/123

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Carme

   Cega i sorda! N'he sentit dir moltes, de tu. Tots t'alaben i tots ne diuen mal. Fas por a totes les noies, però totes te voldrien. Que eres jugador, m'han dit; que bevies, i què sé jo! De tot, de tot lo que vulguis. Però jo mai he sentit res, mai he escoltat, mai he volgut escoltar. Pot-ser diré un disbarat, però de tu fins lo dolent m'enamora!

L'heroe

   Deixa dir!

Carme

   Ja m'ho dic, a soles, quan no hi ets: «Déu meu! Si seré desgraciada estimant-lo? Si fugis d'ell?» Però, tot volguent fugir, vinc, vinc cap a tu, i et veig i ja no sé lo que he pensat. Res! Tu penses per mi, em xucles el pensament, i jo... no més veure-t, veure-t i seguir-te, i sense voluntat seguir-te, i res més: no més que seguir-te!