Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/245

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Senyor Tomas

   Molt bé, Anton. Tampoc serà per demés que hi torni. La llastima es que, militarment parlant, ara no hi ha guerra efectiva, i el noi no podrà lluir-se. Però, al menos, s'espavilarà, veurà món, s'avesarà a l'uniforme, a la noble vida de quartel, sabrà l'exercici, apendrà a ser creient a cegues, i això, pels joves, es com posar-los a un col·legi. Se desprenen de la familia i fan un cos de patricis.

El secretari

   Un cos gran!

Anton

   Jo no hi entenc, senyor Tomas; però les guerres no crec que facin cap falta.

Senyor Tomas

   Perquè sou pare. Estigueu tranquil: jo veuré en persona un coronel que es amic meu de tresillo, i li demanaré am gran manera que