Vés al contingut

Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/266

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

aquells infantons que vàrem veure néixer tant rossos! Del gran ne tenen la culpa les guerres. Però cambiarà! L'Andreuet, jo espero encara tornar-lo a veure. I la casa's tornarà a omplir, i aviat un nét, i d'altres, i com més néts siguin, més rossos! No trobes que'l caliu d'aquell temps ja torna?

Anton

 Sento soletat!

Ramona

 No diguis això, que també fas que jo la senti!

Anton

 Mira a l'entorn nostre: ningú!

Ramona

 Ningú! Però tenim el gran, que ha jurat que seria un altre. El cor m'ho diu, que tornarà fet un altre.