Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/266

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


aquells infantons que vàrem veure néixer tant rossos! Del gran ne tenen la culpa les guerres. Però cambiarà! L'Andreuet, jo espero encara tornar-lo a veure. I la casa's tornarà a omplir, i aviat un nét, i d'altres, i com més néts siguin, més rossos! No trobes que'l caliu d'aquell temps ja torna?

Anton

   Sento soletat!

Ramona

   No diguis això, que també fas que jo la senti!

Anton

   Mira a l'entorn nostre: ningú!

Ramona

   Ningú! Però tenim el gran, que ha jurat que seria un altre. El cor m'ho diu, que tornarà fet un altre.