Sents eo, co, co, coc... un ou; catac, catac, catac... un altre ou, i del dia; allí tots els ous són del dia, i si'n menges un sabs lo que men¬ ges. I els fruiters? No t'agraden els fruiters? Tindríem una pomera, un albarcoquer, un taronger...
—Hi ha'l pugó,—va dir ell.
—No'n tindríem de pugó. Tindríem de tot menos pugó: arbres, ombra, menjador al sol, terrat i parra. No t'agradarà quan sigues vell de seure sota la parra?
clar que li agradava tot allò! Li agradava tant com a n'ella, però...
—I la botiga?—va dir.
—I que l'hem de deixar la botiga? No veus que ja marxa sola la botiga, que tenim dependents, que tenim l'hereu, que tenim el senyor Pau, que allò no és un home, és un aparato; que tot marxa bé, gracies a Déu? Vaja, diga-m que sí, toçut.
—I el gasto? —Am tres mil duros la tenim.
—Vols dir que no'n fan pagar més?
—Encara n'hi ha de més barates. Però per una cosa de primera, am safreig i tot lo que t'he dit, s'hi té de posar tres mil duros. Veritat que no dius que no?
—-No dic res.
— Que sí?
—Dormim-hi!
Van dormir-hi; però, abans de dormir-hi,
Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/224
Aquesta pàgina ha estat revisada.
