Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/230

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Com se veu, la senyora Tomasa havia tingut la gran pensada de fer-li comprar aquell recreio. De què serveixen els diners si no's tenen de disfrutar com els disfrutaven a la torra? Quin goig se'n pot treure del viure sinó aprofitar lo bo quan passa? Per què's tenien d'escarrassar, i dali que dali en el treball, si no's pot emplear un desahogo en tenir quatre gallines, que al fin i al cabo també ponen i també's guanyen el llegum am la suor del seu front? Què'n treurien, després de morts, d'haver estalviat un lago, o un joc d'aigua, o una fantasia, si tot se tornaria cendra, ells, el lago, el cirerer i les gallines? Què hi venim a fer a n'aquet món sinó a guanyar diners i gastar-los am moderació i cordura? Nada, que quan passa'l viure, a viure!, sense regatejar-hi un banc, ni dos, ni lo que sia, am tal que lo que sia no sia massa.
 La torra anava bé, no hi havia dubte. El senyor Esteve, que de què, hauria sigut feliç (ja que no podia ser desgraciat), però com que estava escrit que aquell home estaria empantanegat entre'l dolor i l'alegria, i sempre's quedaria al mig, al plè de la satisfacció, i quan s'anava avesant a saber passar el diumenge, li va succeir un contrapès.
 Allí al devant de la torra hi varen obrir un carrer. Un carrer ample, un gran carrer.
 —I li van malmetre la torra?
 —Al revés, li van mellorar.