Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


de genit era la desconfiança que tenia de sa propria valua. Era dels que criden sempre a primera hora; que arrien veles aviat i que acaben per admirar sempre la força de voluntat del contrincant. D'aquí que, victima i tot de D.ª Tuies, tenia per ella especial adoració. L'avaricia d'aquesta dòna, amb tot i esser supina, als ulls d'aquell marit encegat no traspassava la ratlla d'una economia molt prudent. D.ª Tuies, per ell, era un model d'estalviadores, de dòna de sa casa.
 Per lo que toca al blader, D. Magí l'estimava com el pagès estima a l'arbre que creix amb ses regades. Ell li havia donat la mà, el veia créixer, i, posant-lo en camí d'adquirir, se feia l'il·lusió de que s'hi posava ell mateix, o al menys n'assaboria les dolceses.
 Durant molts anys passà l'Olaguer les tardes dels diumenges en aquell despaig folrat per una doble paret de protocols i pergamins polsosos.
 — Quanta moneda deu representar tot això! Quants testaments i contractes plens de números, eh?
 El senyor Xirinac se llepava 'l bigoti de serrell, se fregava la galta brianosa, arrufava 'l nas, i, llençant una mirada ideal per l'escletxa de les seves ulleres blaves, responia amb melancolica veu: