Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/62

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gonya li encengués la cara. I quan els seus ulls caigueren sobre l'esquerdalenc rostre del difunt, ont semblava haver-se petrificat l'empremta del martiri, un crit de la conciencia li féu bategar el cor i exclamar amb veu confosa:
 — Déu t'hagi perdonat, Magí!
 Bufà la xinxeta, i, amb un llum a la mà, eixí tota esgrogueída, mentres sobre 'l mort queia la negror de les tenebres.