Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/63

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





VI



Era de massa bon natural en Pere de les Borges pera no acceptar l'avinença proposada pel notari. Passat el bull de la sang, arribà a sentir com pietat de l'Escanya-pobres, a qui havia bofetejat impunement: se'n penedi com si hagués pegat a un malalt. Rebrotà, per altra banda, el seu amor envers la terra que tants anys ha conreava, i sols amb greu de la conciencia hauria sabut allunyarse'n, sense tenir corrents els comptes. Allò de no pagar, afrontant fins el presidi, se diu al cop de la disputa. Convertir-ho en fets, quan ànima i cor tenen igual nivell de bondat, ja es diferent.
 Per això tothom restà en son lloc, llevat de l'Aloi, que era, en efecte, geperut de cos i d'ànima. Aquest no estava per coses: si'l veia per allí s'hi perdria: sols terra entremig