nia d'esser robada li creixia per moments, i, reduida, pera viure, a gratar els curts productes que tocava de l'escriptori, veia, esgarrifant-se, arribar el dia de no poder estalviar els redits del diner bestret, que era'l seu capital. De la plaça, del vestir, de les seves necessitats diaries, no'n podia ja treure res més, aquella miserable. Un sol estalvi li restava fer: el del lloguer del pis. I estava disposada a fer-lo desseguida que perdés el manual, trasladant-se al castell, si no trobava arrendatari o comprador. Aquella nova, doncs, havia d'aclaparar-la, i pera eixir de dubtes envià a cercar l'Olaguer.
Precisament feia tres dies que, contra la seva costum, l'Escanya-pobres tornava a La Coma, ont passava llargues hores. Era a mig juny; els camps estaven plens d'ufana; els cirerers i pereres de Sant Joan, carregats de fruit; l'horta tenia un abutidós esplet de tomàquets, pebrots, auberginies, mongetes i alls; la vinya començava a verolejar i, dins del barri, els masovers batien les rosses garbes de blat, a la llum enlluernadora d'un sol esplendent i entre una atmosfera d'or. Ja no era aquella terra morta de l'hivern, tant avara en donar com cara de mantenir: era, tota ella, un doll de riquesa, que entendria al'Olaguer. Alli comptava, de primer, els cava-
Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/69
Aquesta pàgina ha estat revisada.
