Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


amb papers als ferros dels balcons. Tots els mobles foren traginats al castell, fent excepció de la despintada taula de baieta i cadira de braços de l'escriptori, que amb llur producte serviren pera pagar la muda. Així, quan la parella arribà al palau dels seus amors, tingué taula ont regalar-se amb un chocolate amb secalls, servit per una coixeta, amb repiquets i tot de crossa.
 La Coixeta era una orfeneta de solemnitat que, cançada de parar la mà al portal de l'iglesia, mudava d'ofici, desafiant la por a les fantasmes que l'antiga criada no pogué vèncer.
 — Ah, si no fos la costa! — havia dit la mestressa. — Fins d'aquesta me passaria. Si no fa prova, ja anirà a plaça l'Olaguer.
 L'Olaguer sortí a donar un tom, per, si topava amb un dels deutors més toçuts, ferli saber, ensenyant-li les dents, que d'aquella hora ençà era‘l marit de la Tuies.
 Aquesta's passà tot el matí endressant les peces de dalt, ont havien posat molta part dels mobles del notari. Més tard baixà i 's tancà de part de dins en el dormitori nupcial, que era al cap del corredor, immediat a la cuina, altre temps destinat als porters. Però'ls nous senyors s'estimaven més viure a peu pla que no tenir de muntar escales i atravessar aquelles