Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/94

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


masoveria. Amaniu els comptes i els diners i busqueu-vos pobre, un altre pobre per escanyar, i en paus. Ara, si'm voleu creure, per aquí no hi vingueu massa, que no tothom té'l seny del Pere. Aquesta tarda mateixa ha estat aquí l'Aloi, que de llavors ençà va mort de fam, i si us trobés guardeu-vos d'ell, que té mals jòcs. Creieu-me a mi, que ja us perdono les miseries tant com sé, i aneu en nom de Déu o del diable, de qui més us acomodi; però aneu-vos-en.
 I, dit això, en Pere 'l plantà en sec, pera millor contenir-se. L'Olaguer estava groc d'ira; però com sabia quantes ne canava'l seu contrincant, no donà un pas; desfermà'l matxo, que havia deixat al voral del camí; arrencà unes quantes cebes i lletugues d'enciam fins a omplir-ne'l com de la sarria, i, muntant, arrencà a córrer cap a Pratbell.
 En el seu cor bullia tot el fel de l'odi i la vergonya, admirant-se ell mateix d'haver-se aguantat tant. ¿Ont era, doncs, tot el pit d'aquell traginer jove que no tenia por a res ni a ningú, que anava de nits per cingles i montanyes, dormint dalt del matxo, més refiat que no dormia ara, amb tres portes, dins d'un castell? I pera aconsolar-se somniava en la venjança, el recurs dels covards; una venjança de diners, la vil venjan-