masoveria. Amaniu els comptes i els diners i busqueu-vos pobre, un altre pobre per escanyar, i en paus. Ara, si 'm voleu creure, per aquí no hi vingueu massa, que no tothom té 'l seny del Pere. Aquesta tarda mateixa ha estat aquí l'Aloi, que de llavors ençà va mort de fam, i si us trobés guardeu-vos d'ell, que té mals jòcs. Creieu-me a mi, que ja us perdono les miseries tant com sé, i aneu en nom de Déu o del diable, de qui més us acomodi; però aneu-vos-en.
I, dit això, en Pere 'l plantà en sec, pera millor contenir-se. L'Olaguer estava groc d'ira; però com sabia quantes ne canava 'l seu contrincant, no donà un pas; desfermà 'l matxo, que havia deixat al voral del camí; arrencà unes quantes cebes i lletugues d'enciam fins a omplir-ne 'l corn de la sarria, i, muntant, arrencà a córrer cap a Pratbell.
En el seu cor bullia tot el fel de l'odi i la vergonya, admirant-se ell mateix d'haver-se aguantat tant. ¿Ont era, doncs, tot el pit d'aquell traginer jove que no tenia por a res ni a ningú, que anava de nits per cingles i montanyes, dormint dalt del matxo, més refiat que no dormia ara, amb tres portes, dins d'un castell? I pera aconsolar-se somniava en la venjança, el recurs dels covards; una venjança de diners, la vil venjan-
