Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/98

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ont lliscava un reguerot d'aigua negrenca, provinent de filtracions del puig.
 Aquells senyors contemplaren l'aigua, la remogueren amb els bastons, que n'eixien amb la virolla enllefiscada de negre llaquim, i les emprengueren ben aviat per les fosquedats del tunel, rompudes al cap-d'avall per un forat lluminós, petit com un finestró.
 — I, doncs, — preguntà'l guarda-agulles al tartaner, — que serà un fet això?
 — En Vives diu que sí: ara ho van a enspeccionar. Prou convindria; però jo'm temo que sigui una mangauixa.
 — Qui són aquests senyors?
 — Aquell alt, de la caxutxa blanca i barba negra, diuen que es l'enginyer; an aquell de les barballeres he sentit que l'anomenaven mestre Groc, mister Groc, o no sé com. Parla molt poc i empatollat: tinc entès que es inglés. L'altre petitó, que du la bossa a l'esquena, diuen que es l'amo dels quartos.
 — Ningú ho diria.
 — No, lo que es pel vestuari; però gasta bon tabaco i no l'escasseja, no. Mireu quines cigales m'ha donat.
 I els interlocutors callaren al veure reaparèixer els forasters per sota aquell arc, que era altissim sobre llurs caps, tant petit com semblava al peu del puig.