pujaba seixanta tres rals, y digué al llaurador que al moment los hi donés si no volia morir. Respongué l' esporeguit vilá que per lo pas en que 's trobava y jurament que habia fet (y encara no habia jurat res), que no eran tants; perqué se li habian de descontar y posar en compte tres parells de sabatas que li habia donat, y un ral de dos, sangrías que li habian fet trobantse malalt. Bé está tot aixó, replicá D.Quixot; pero quedintse las sabatas y las sangrías pels assots que sens culpa li habeu dat, puix si ell tallá lo cuiro de las sabatas que vos pagareu, vos li habeu tallat lo de son cos, y si 'l barber li tragué sanch estant malalt, vos ab sanetat li habeu treta: aixís que per aquesta part no vos deu res. Lo mal es, senyor cavaller, que no tinch aquí diners: vingue l'Andreu ab mi á casa, que jo li pagaré tot l' un ral sobre l' altre. ¿Anarmen jo ab éll, digué lo bailet? mal any! no senyor ni per pensa, perque veijentse sol me posará com un San Bartomeu. No fará semblant cosa, digué D. Quixot, es prou que jo li mani pera que 'm tinguia respecte, y ab tal qu' ell m' ho jure per la lley de cavalleria que he rebut, lo deixaré anar lluire y asseguraré la paga. Miri vostra mercé, senyor, lo que diu, respongué 'l xicot, puix aquest mon amo no es cavaller, ni ha rebut cap ordre de cavalleria, y no es altrǝ que Haldudo 'l rich, vehí de Quintanar. Poch hi fá, respongué Don Quixot, puix Haldudos hi pot haber cavallers, mes á mes essent com es cada hu fill de sas obras, Aixís es la veritat, digué Andreu; mes aquest mon amo ¿de quinas obras es fill puix 'm nega la soldada y mon suor y treball? No nego, germá Andreu, respongué lo llaurador, y feume plaher de venirvos ab mí, que jo jur per totas las ordres que de cavallerías hi ha en lo mon, de pagarvos com tinch dit un ral sobre l' altre y encara perfumats. Del perfumament vos faig franch, digué Don Quixot, donéuloshi ab rals que ab aixó me contento : y mireu qu' ho cumpliu com ho habeu jurat; sino pel mateix jurament vos jur tornar á cercarvos y castigarvos y que vos tinch de trobar encara que vos amagueu com una sargantana. Y si voleu saber qui vos mana aixó, pera quedar ab mes veras obligat á complírho, sapigueu que jo só lo valerós D. Quixot de la Mancha, lo desfahedor d' agravis y malas rahons ; y ab Deu quedeu, y no vos fugia de la memoria lo promés y jurat baix pena de la pena pronunciada. Y dient aixó picá á son Rocinant, y ab breu temps desaparegué de la vista d' ells. Seguiulo lo llaurador ab la vista, y cuan veigé que habia passat lo bosch y que ja no s' apareixia, tornás envers son criat Andreu y li digué : veniu aquí, fill meu, que vos vull pagar lo que os dech com aquell desfahedor d' agravis m' ha deixat manat. Aixó jur jo, digué Andreu, y com qu' anirá mes acertat vostra mercé complint lo manament d' aquell bon cavaller, que mil anys visquia, puix segons n' es de valerós y bon jutge, viva Roch que si no 'm paga, que torni y executi tot lo qu' ha dit. També ho jur jo, digué lo llaurador, mes per lo molt que os vull, vull aumentar lo deute pera acreixer la paga. Y agafantlo pel bras lo torná á lligar á l' alzina, ahont li doná tants assots que 'l deixá per mort. Crideu, senyor Andreu, ara li deya lo llaurador, al desfahedor d' agravis, y veureu com no desfá aquest, encara que crech que no es acabat de fer, puix me venen ganas d' escorxarvos viu, com vos temiau; pero á la fi lo deslligá, y li doná llicencia que anés á cercar á son jutge, pera que cumplís la pronunciada sentencia. Andreu se 'n aná un poch melancólich jurant d' anar á cercar lo valerós D. Quixot de la Mancha, y contarli punt per puut lo qu' habia passat, y que li pagaría ab las setenas; mes ab tot y aixó ell se 'n aná plorant y son amo 's quedá rient: y d' aquesta manera desfé tal agravi lo valerós D. Quixot qui contentíssim de lo succehit, y semblantli que habia dat felicíssim y elevat comensament á sas cavallerías, ab gran satisfacció propia anaba caminant envers sa aldea dihent á mitja veu: bé 't pots anomenar ditxosa sobre quantas avuy viuhen sobre la terra, oh sobre las hermosas, hermosa Dolsinea del Tobós, puix 't tocá la sort de tenir subjecte y rendit á tota ta voluntat y gust á un tan valent y tan famós cavaller com ho es y será D. Quixot de la Mancha, qui com tot lo mon sab, ahí rebé l' ordre de cavallería y avuy ha desfet lo major tort y agravi que formá la falsía y executá la crueltat: avuy arrancá lo fuet de la má d' aquell tan desapietat enemich que tan sense rahó vapula-
