Vés al contingut

Pàgina:La Dida (1875).djvu/102

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
105
la dida.

Y se 'n aná d' aquell lloch, ab un pas seguidet y, mentres los mossos li cridavan:

—¡Queda fet lo prometatxe!

—¡Ja sòu promesos!

—¡La enhorabona!

—¡Que per mòlts anys!

En Roch, entretant no 's cansava de repetir:

—¿Qu' us penseu que no ho he vist, que 'm voliau jugá una burla?


CAPITOL XXII.


Segueix la broma.


—¿Qué dius ara de burlas, tros de quòniam—li preguntá 'l principi bromista. donantli una empenta que 'l féu entrebancarse.

—¿Qué 't pensas,—diguè un altre,—que som tant tabalots pera jugar ab cosas d' aquestas?

—Aquest, com ell es un gat dels frares, se pens que tothom l' ha d' imitar.

—¡Es dir, que vá de bo?—preguntá en Roch ab totas sas quatre potas.

—¡Si, ruch, si!—li contestá 'l mès plaga.—La Paula ara 'ns ha confessat qu' está enamorada de tu, pero que com véu que tu no 'n fas cas, la pobreta se trova desesperada.