Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
108
biblioteca catalana.
de davant de la casa, ahont havian vist á la Paula espigolant.
—¡Au, valor!—váren dir á n' en Roch, no podent se aguantar lo riurer.
Y anaren d amagarse darrera d' unas garbas que hi havia apilotadas en un cantò de l' era, pera no pérdrer una paraula de la declaraciò d' en Roch.
—¡Ola, Roch!—diguè la Paula á n' aquest, veyentlo tant empolaynat.—¿Qu' estém de festa?
—Res d' axó,—contestá en Roch.—Sino que m' he mudat perque us haig de dir quatre paraulas.
.png)
—¡Tira pexet! ¿Per parlar ab mí us posèu de gala?
—Es qu' axís un hom' sempre fa més goig.
—Ja ho crech,—digué ella mirantsel de cap á peus.—Sembléu un nuvi.
Los mossos se partian de riurer, darrera de las garbas.
—¿Y donchs,—continuá la Paula,—qué se us ofereix?
