Vés al contingut

Pàgina:La Dida (1875).djvu/109

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
112
biblioteca catalana.

de la barretina, se trova que li surt lo sèu redolí, y li váren donar l' oca.

¡Fillets mèus, quan ell se véu ab l' oca! Tot seguit vá dirse:—«Me la vendrè y me 'n comprarè unas calsas.»—Dit y fet; n' hi vàren donar vuyt sóus, perque l' oca era mòlt grossa, y al primer mercat en Quimet se me 'n compra unas calsas flamantas.

Es clar, com may se 'n havia vistas d' altras, ¡figuréuvos que joyòs! No và volguer posárselas pera no ferlas malbè, y duhentlas boy plegadas, tapadetas ab lo mocador, anava de porta en porta ensenyant la sèva compra. Quan ja no li quedá ningú per' ensenyarlas, se 'n aná cap á casa sèva, pero allí 's trová que no tenía caxa pera guardarhi las calsas.

—¿Ahont las desarè?... ¿Ahont las desarè?... Veus aquí qu' en aquell punt s' escau á passar una pageseta, que venia de mercat de comprarse una caxa, y la duya al cap; y 'l pagés de las calsas vá pensar:—Una caxa com aquesta es lo qu' á mi 'm fa falta pera desarhi las calsas. Y allavoras, emprenent á la pagesa, li diguè:—Escolta, xiqueta, ¿qué 't tèva aquexa caxa?—Ara vinch de comprármela, xiquet.—Te volguesses casar ab mi, qu' axís jo podria desar las mèvas calsas novas en la tèva caxa.—¡Ay, xiquet! D' altras ne trovarás de mès macas que jo.—Sí, pero no tenen caxa.—¿Casémnos, donchs?—Casémnos.—Ja está dit.

Veus aquí que quan la gent vá saber que 'l pagés se casava ab la pagesa, tothom l' emprenia pera dirli:—¿Y ara, xiquet, que rapapiejas, pera casarte ab una xica tant lletja y tan beneita? Y 'l pagés los feya