era la cau payral d'aquella familia, pertanyía al sèu patrimoni. Tothom li pagava cens, arrendament ó parceria, y cap pagés, per rich que fòs, tenia may lo pensament de col-locar la seva riquesa al costat d' aquella tant fabulosa y tant envejada.
Los Olivers, donchs, eran en tot y per tot, los amos d' aquell cantò del Camp de Tarragona, y d' axó n' estavan tant orgullosos, que 's necessitava tot lo respecte que lo sèu poder y riquesa inspiravan, pera sufrir lo posat de soberbia ab que se 'ls veya presentarse per tot arréu, y lo tó de despreci ab qu' eczercian en aquell país un despotisme bastant paregut al dels senyors feudals, qu' acabavan de passar pera no tornar may mès.
En tal estat, figureuvos la sorpresa aquella gent tant en varen qu'al costat d' ells, en las terras vehinas, tocant al terme de sus vinyas y oliv, se'ls hi presentava un altra masía, ab l' atreviment de felshi cara y disputalshi l'influencia y 'l poder absolut de que fins allavoras havian tots sols disfrutat.
A l'altra banda de la riera, hont s' acabava la propietat dels Olivers, n' hi comensava un' altra d' bastant estensa, casi bè tota plantada de ceps y de oliveras, ab una masia al mitj, col-locada en un puiget, que, encara que Dèu nos ne dó de la riquesa que li pertanyia, no arribava á poder compararse ni de mòlt lluny, ab la tant famosa y ponderada dels sèus vehins,
