—Sí, que será divertit.
—Anèm.
Y darrera de l' acompanyament de la boda, ané for mantse un grupo espés, numeròs, de tots los desocupats de la parroquia que, com era dissapte, casi bè ho estava tothom.
.png)
L' admiraciò vá ser quan, en lloch de plantar al nuvi en porreta á la porta de l' iglesia, la Paula se n' hi entrá ab ell. ¡Quíns enrahonaments!
—¡Ja sòn á l' iglesia!
—Axó ja es massa.
—Lo senyor rector s' hi enfadará.
Mes tampoch vá enfadars'hi lo senyor rector, sino que, vestit ab alba y estola, los vá rébrer á la sagristia, los vá donar la benedicciò, vé llegirlos l epístola de Sant Pau y 'ls vá dar l' enhorabona, desitjantlos que Dèu los fes uns bons casats.
¡Fills mèus del mèu cor!... Quan la gent, que no havia capigut á la sagristía, me 'ls véu sortir á tots dos
