Vés al contingut

Pàgina:La Dida (1875).djvu/114

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
117
la dida.

desafiant ab la mirada á tota la colla dels plagas.

—¡Qué no conexéu que no vé per vos?—li diguè 'l cap de colla.—Venim á fer serenata á n' en Roch.

—Donchs escoltéume lo qu' us vaig á dir. Ab en Roch hi hauréu rigut fins ara tant com vos hagi semblat bè, l' hauréu perseguit, hi hauréu fet tota mena de ximplesas y crueltats... Mes si fins avuy en Roch ha sigut lo vostre bufò, desd' aquest moment es lo mèu marit, y vull que 'l respectéu per tal, y 'l que li falti lo qu' es diu no mès un pel, tindrá d' havérselas ab mi, que may m' he espantat de cap colla de tanocas. Ab axó, si voléu diversiò, busquéune en algun altre lloch, que 'l qui es aquí la broma ja s' ha acabat.

Ab un gesto imperatiu los hi mostrá lo camí pera tornarsen; ells calláren, giráren qúa tots motxos, y la masía torná á quedarse quieta, en Roch casat ab la Paula, y la broma qu' havia durat tant dias, acabada definitivament.


CAPITOL XXIV.


L' Antonia y en Joseph.


Mentres tant qu' axó pasava, l' Antonia Oliver, com se suposará, no perdia 'l temps.

A cada pas veya ella assegurarse lo domini á que aspirava sobre la casa dels Mas-Vidals.

a mort del vell, de la qual ella era la verdadera