Vés al contingut

Pàgina:La Dida (1875).djvu/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
15
la dida.

Aquest altra masia era la dels Mas-Vidals.

No hi havia hagut may un que dir eutre la gent de las duas masías, quan una vegada suchcehí, qu' un fill estern de ca l' Oliver y l'heréu dels Ma: lals, se prendaren los dos á l'hora d'una hermosa y rica pubilleta. Axó d' atrevirse un hereuet de cast d' uns pipiolis, á posarse de punt ab un fill Oliver,—que, encara que fòs estern, se conceptuava més que qualsevol heréu,—¡a fou tingut per un cás de mancament, Pero ab tot y axó, los Olivers no 's pensava qu' aquell punt acabès del modo que pubilleta, mès enamorada del heréu que del estern, se casá ab lo primer, donant ul segòn una carbassa tant gróssa, que ni ell, ni tots los vanitosos de sos parents se la varen poguer acabar may mès.

Com era natural, desd' aquell dia, las duas e varen renyir del tot.

Los Olivers prou se creyan, qu' ab la riquesa que juntavan, podrian ab facilitat humiliar y véncer als