Mas-Vidals, pero no tenian present que si bè aquestos fins allavoras havian sigut mòlt ménos richs, ab lo partit qu' havia fet l' hereu ja podian plantalshi cara y lluitar de potencia á potencia, perque la pubilleta que 'ls havian birlat, havia tingut un dot que pujava un disbarat de mils lliuras.
Ab axó, comensá entre lus duus masías una lluita de fortuna contra fortuni.
De convits, y fextas, y gruns cusserus, y parents que may s' acabavan, y parentas ab grans trajos, y bonichs, y diamants, y lueso qu' exgarrifava, y llensar diners á gabadals, que feya conciencia, no 'n vulguéu mès. Bastava que l' un dels dos rivals gastès mil lliudos mil. Quan á plassa 's venian rams y cocas, los dos hereus hi anavan á posarhi dita, y de sou en sou, no més pel puut de péndrerla l'un al altre, arribavan á pagarne quantitats que mès de quatre fadrinas las haurian prèsus per dot.
Encara no 's posava en venta un tros de terra, ja hi eran los dos caps de casa á disputarsel', y ab empenyos d' aquesta naturalesa arrivaren á ferse sulrir mútuament tals derrotas y humillacions, que la malicia que 's tenian s' anava poch á poch convertint en odi mortal.
Quedava encara una cosa, en que los Olivers eran mès que 'ls Mas-Vidals.
Desd' antiquíssim temps, aquells tenian á la parróquia lo banch davant de tots los de las demès casas; era lo primer de la má dreta del altar major, al peu
