dels esglaons. Los Mas-Vidals, pe 'l contrari, tenian lo ju mòlt endarrera, barrejat entre 'ls dels altres propietarls de ménos nota, als quals havian pertenescut los d' aquella casa, avans de ferse la boda ab la pubila qu' havém dit.
Axís es, qu' ab la referida ventatja, qu. en los pobles es mòlt mirada, l' Oliver encara 's considerava damunt d' en Mas-Vidal, y cada dia de festa, quan aquell entrava á l'iglesia, á l' hora del ofici, seguit de sa parantela, ab l' ullada d' orgullòs despreci que llansava al sèus enemichs, allí confosos ab los pagresos de baxa má, se consolava y refeya dels desaires y rabiadas que fóra del temple podia haver sufert, durant la semmana.
Pero aquesta satisfa diners tot se logra, en Mas-Vidal aná adqui dels pagesos que tenia al davant, y de festa en festa lo banch avansava, avansava, fins qu' al últim arrivá á trovarse darrera del dels Olivers.
Aquestos, quan ho varen véurer, diu que digueren ab lo sèu proverbial orgull:
—¡S' han quedat al darrera, qu' al costat may hi arrivarán!
Donchs hi varen arrivar, perque al vinent diumenje lo banch dels Mas-Vidals aparesquè junt al dels Olivers, y en tal situació, qu' aquestos li donavan la dreta.
L'altre diumenje, los Olivers seyan á dalt del presbiteri.
Los Mas-Vidals ja hi seyan al diumenje vinent.
