Vés al contingut

Pàgina:La Dida (1875).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
18
biblioteca catalana.

Com axó vá ser un punt mòlt fort, figureuvos quan vá passar lo d'aquest últim dia, quinas conversas entre la gent, una volta acabat l'ofici. Los uns defens als Mas-Vidals, los altres ho feyan ab los sèus contraris, y 's provocaren sérias y encesas disputas; fins hi haguè alguna plantufada, y 'ls mossos de las duas casas quedaren desafiats pera trovarse aquella tarde, com axís ho feren, tornant mès de sis á sa respectiva masía ab algun trench y algun blau mès al còs, que quan n' havian sortit.

Veus aquí, com s' havia anat formant y crexent l' odi entre aquellas duas casas.


CAPITOL II.


Lo plet.


Encara faltava á n' aquellas renyinas, lo que en semblants casos, sol ésser lo cop de gracia.

Faltava la declaració oficial, diguemho axí, d' aquella petita guerra civil.

Faltava 'l plet; pero l' plet vinguè. Ara esplicarém com.

Era un dia de festa major, de per'llá á mitjan segle passat.

La masía dels Olivers estava plena de parents y que vestits ab sos millors trajos, y las dónas ab sas millors joyas, á dos quarts de déu del matí s'