pare, veyentla ab goig, tant entera, tant despatxada y tant fidel á las tradicions d' odi y amor de la familia, mòlts cops li havia proposat ferla pubilla, desheretant al tarambana de sòn germá, pero ella, sempre ferma en sos pensaments, li responia que 'l nom dels Olivers no s' havia de perdrer passant á una dóna, y treya aquell projecte del cap de sòn pare.
Quan aquest últim s'aná fent vell, ella, per sí sola, veyent que sòn germá no ho feya, s' emprenguè l' encárrech de procurar que la lluyta ab l'altra masia no decaiguès.
Semblava impossible, pero era cert, que tots aquells infames y crudels medls de causar mal, que fins allavoras no havian empleat mès que 'ls homes, ella, la bella nineta, la doncella de disset anys, qu' ennamorava y embadalia, vá ser qui 'ls vá disposar desde que vegè que 'ls anys debilitavan la energia de sòn pare.
Dintre d'aquell front pur se formavan los pensaments traydors, aquella boca tant rojeta y tan petita com un clavell quan esclata, era la que dava ordres pera cremar un bosch, enmatzinar un regariu ó disparar un trabuch durant la fosca de la nit, ab l'intent de matar á un home. ¡Quí 'ls ho haguès dit aymadors, que 's pensavan trovar en ella un cor tant noble, y qu' interpretavan la sèva enteresa, com eccès de virtut y dignitat!
Quan vá arrivar aquell dia de qu' ella parlava, en que determinó casarse, prou se n' hi varen oferir de partits brillants. Acudiren á demanarla tots los heréus qu' estavan en vaga. Pero per casars'hi, tant ella com
